divendres, 27 de març de 2009

Manifestació massiva d´estudiants per fer front al Pla Bolonya, a Barcelona

Aquests darrers dies hi ha hagut un veritable exercici des de l´estatus quo de tertulians, mitjans de comunicació de masses diversos sobre la "perillositat" dels estudiants, dels "possibles aldarulls" en la manifestació convocada, que enmarcaven ja els titulars del que potser desitjaven que es produís, una nova repressió policial indiscriminada i es sotarrés el debat real que es els efectes del Pla Bolonya. Hi vai g baixar-hi perquè crec en una universitat pública en què l´ascensor social de les classes populars es garanteixi per a tothom i aportar el granet de sorra, d´una marea humana de milers d´estudiants, com podeu observar en els diversos vídeos del propi CANAL LLIBERTATS a youtube.
Fou pacífica, es desistí davant del cordó policial i es desvià pel carrer Aribau, i va aplegar a milers de joves estudiants universitaris que se´ls aboca a una precarietat laboral i d´implantar-se tal com està previst, en els carreres amb menys èxit, s´acabarà amb postgraus, els màsters, de pagament amb preus inaccesible per a molts milers de fills de treballadors i classes populars, una elitització, me´s ben formada a base de renunciar, qui s´ho pugui permetre a compatibilitzar estudis i treball com succeeix a molts que viuen fora de l´àrea metropoitana, precisament per pagar-se els estudis i el manteniment de viure lluny de la seva comarca o municipi, i d´aquest al Berguedà en conec forces, extrapolable al conjunt de comarques del país.

Detalls significatius: vaig veure mostres de suport de vianants, d automobilistes amb el clàxon, de mestresses de casa amb les ja reconegudes cacerolades des de balcons particulars i gent de certa edat que veieren la repressió policial com si fossin els "nous grisos" però amb color... significant que la nostra lluita estudiantil, és la lluita per un futur millor que el que ens han deixar les generacions anteriors i que l unica pretensió és l´extensió dins un gran mercat europeu de 500 milions de persones, després de la desregulació en les feines precàries, qeuda pressionar salaris a la baixa en les feines qualificades, abans diplomatures i llicenciatures, o degradant-les o trencant el marc estatal laboral i amb una homologació facilitar la mobilitat, que en si no seria negativa, però que sense un marc laboral de mínims, l´objectiu és precaritzar els salaris en els estudiants d´ensenyament universitaris, i al temps, perquè el capitalisme obtindrà tres grans rèdits: introduir els interessos empresarials a les universitats, becant màsters segons les seves prioritats i que mica a mica es vagin abandonant els ensenyaments no "eficients" i introduir els crèdits per estudis, qui s´ho pugui permetre, ampliar l´oferta de professionals a 48 països (quan l´homologació serà fal.làcia ja que a França faran 180 crèdits i aquí 240) amb una clara pressió d´importació d´aquells que vinguin de països amb rendes salarials irrisòries i així maximitzar els beneficis empresarials, i com em va dir una de les redactores del llibre blanc de Bolonya, que ens anem oblidant dels curriculums de feina actuals, ja que el que ens té preparats el capitalisme global és ofertes de feina per coneixements especifics.
Un negoci rodó, la superespecialització que no hauran d´interioritzar els empreses, i farà que calgui reciclatge continu als treballadors, qui s´ho pugui permetre i amb uns salaris amb clara pressió a la baixa perquè l´oferta de professionals serà més àmplia, en un context de contenció global de la demanda de llocs de treball.
Els estudiants no només es manifesten, sinó defensen un model de societat me´s just, que enlloc diu que el desplegament de l´EEES hi hagi més dotació pressupostària ni més beques que garanteixi un accés a l´ensenyament superior. I aquí el conseller Huguet, conjuntament amb el conseller Joan Saura, és comprensible que s´emportin el blanc de les critiques d´estudiants i es demani la seva dimissió, ja que declaracions tipus "o Bolonya o Franquisme" o que els que es "manifesten són minoria radical" i donar suport a rectors"sense paliatius" per les decisions del desallotjament i emmudir per la càrrega policial, és una exemplarització del no diàleg i que cada cop més veus a dins i fora d´ERC es tingui el convenciment d´un cert sindrome d´estocolm gobernamental a qualsevol preu , quan el que cal amb estudiants, professors ,que cal amb estudiants ,professors per definir una universitat que formi persones i prepari un futur amb justícia social i dignitat i futur pel país.
La desconexió amb sectors socials representatius de la societat fa allunyar a cada cop més votants d´ERC, amb una exitosa i pacifica mobilització estudiantil i si no hi ha capacitat per crear espais de debat real, millor és retirar-se a temps i donar relleu a persones que generin major cintura política per fer front als reptes de present i futur, per higiène democràtica .

divendres, 20 de març de 2009

Tornen els grisos?

Davant els greus incidents produits en la jornada de vaga d´ensenyament, coincidint amb el desallotjament violentat per actuació dels antidisturbis dels mossos d´esquadra, cal depurar responsabilitats, començant pel Conseller Joan Saura. Qualsevol estudiant/a, podia haver patit, l´acció represora més propera a l´època franquista, dels denominats grisos, allunyat d´un cos de seguretat i d´excel.lència, traspua com s´observa en els següents vídeos davant de la societat en aquesta actuacions concretes, com un cos represor.
A la universitat ho es garanteix un accés universal per a tothom,ja que el planteig de l´EEES és plena dedicació i pràctiques a empreses, el que imposibilitaria compatibilitzar treball i estudis(fet que succeeix en alumnes de fills de classe treballadora, que així es paguen la carrera), amb equiparació real amb graus europeus(no com ara de 180 a 240 depèn estat),beques adequades, màsters amb preus públics i major dotació econòmica general, o Bolonya s´aboca al fracàs abans de començar, dit pels propis professors.
Si això hi afegim la manca de diàleg i l´imposició depresa i corrents en el Pla Bolonya, amb politica de fets consumats, on el màxim protagonista l´estudiant, ha estat apartat en el debat de la universitat del futur i de l´adquisició del coneixement, evitant mercantilització per a ús exclusivament empresarial, sinó també com a ciencies al servei a la societat i a l´interès general com a retorn de l´inversió pública.
En el context socioeconòmic actual de recessió, on l´atur està en quotes properes al mig milió d´aturats a Catalunya i un milió al conjunt dels Països Catalans, on s´aboca a les noves generacions, les més ben formades, a viure en precari, a tenir poques esperances de tenir un habitatge digne, a salaris baixos i incertesa en el futur, enmarcat en greu crisi social i laboral, que els fets d´aquests dies, traspua un malestar social creixent, on la classe dirigent no ha estat a l´alçada, és l´avantsala d´un nou paradigma social de revolta inevitable, que tindrà conseqüències diverses, començant per la substitució de la casta política i social dirigent.
Una forma de resposta col.lectiva, més aviat del que alguns es pensen , una vaga general, per molt que els sindicats majoritaris, estiguin segrestats epr subvencions públiques i retorns de patrimoni històric tendenciós.
I les lluites estudiantils, ecologistes,de precaris,aturats,treballadors amb perdre el seu lloc de treball, emprenedors ofegats per liquidesa de la banca, cada cop hi ha un estat de trencament, un nou paradigma de societat, on els dirigents estan al costat de la majoria social, o sens dubte, seran substituits per un nou ordre social inevitablement. Les imatges reflexen el que es cou. Jutgeu vosaltres mateixos:





divendres, 13 de març de 2009

Conseller Huguet: vostè faci de Conseller que d´altres ja treballem per garantir referèndum assembleari vinculant

A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social. 
I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".
 I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.
Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.
 Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia  interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país. 
Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.
Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.
Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.
I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.
La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.
, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.
I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.

dimarts, 10 de març de 2009

Tomàs Sayes, en vaga de fam, en defensa de l´ensenyament públic davant el Pla Bolonya

Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:



Visita i opinió ocupació Universitat de Barcelona(UB) pel Pla Bolonya

Aquí teniu una visió de fora dins l´universitat de Barcelona(UB),molts d´ells de la Catalunya Central, en l´actualitat, en un dissabte tranquil:


I parlem amb Julià Mestieri, membre de l´assemblea del Barcelonès d´estudiants, sobre els motius de la ocupació de la Universitat, fent balanç de les lluites dutes a terme, els objectius actuals i de futur proper , i les motivacions davant l´aplicació del Pla Bolonya, en quan a mercantilització i limitació a l´accés a l´ensenyament superior universitari: