dilluns, 25 de febrer de 2008

Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.

dilluns, 18 de febrer de 2008

Imatges de la Fira de l´Aixada de Manresa. Reptes pel Berguedà

A Manresa(Bages), per uns dies torna a l´època de l´edat mitja, ara que han presentat un mapa històric de com era en aquella època, que cada cop més suscita l´atenció general de la gent, per interès històric, i que en el cas de la Fira de l´Aixada de Manresa, es caracteritza pels vestiments, balls, i sobretot , un munt de parades de comerç de productes. Per fer un tastet, us faig present unes imatges, en l´àlbum de Flickr sobre la Fira de l ´Aixada, que personalment, la zona de vora la Seu, catedral restaurada i amb uns bons retaules, des d´un punt de vista artístic, té el seu encant al capvespre, així com la restaurada plaça major, una fira exitosa, que evoca els temps del trobador que va escriure i viure la seva exitosa poesia al castell de Puig-reig, en Guillem de Berguedà, amb qui tenia conflictes entre d´altres amb el senyor del Castell de Cardona i en Pere de Berga i de tants d´altres trobadors, una vida de pel.lícula, si es portés a terme, que en aquest imaginari de l´edat mitja, de ben segur que no debien faltar els mercats a la vora de fortificacions i ciutats emmurallades, que pretén reproduir la Fira de l´Aixada. Un exemple en positiu de valoritzar el patrimoni i que enlllaça amb la història local, que al Berguedà, també hauriem de saber vendre, dimensionant a la realitat local del ric patrimoni que tenim, no sempre apreciat des d´instàncies locals, per desconeixement, o per ignorància, salvades excepcions, com és el cas de Bagà que es vesteix de l´època i recupera any rere any el rescat de les cent donzelles.
Aquí teniu, clicant, les imatges de la Fira del´Aixada de Manresa: