dijous, 25 de desembre de 2008

Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es

S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.
Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.
Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:

- ACN
- REGIO7 (consultar edició paper)

dimecres, 17 de desembre de 2008

Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra de 7 milions de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 
El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.
I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.
Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.
El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

dimarts, 18 de novembre de 2008

El paradigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional.Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.
De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.
I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.
Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.
Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.
Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.
I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.
De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.
I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.
Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.
En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.
I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.
Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.
El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.
En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.
De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

dijous, 9 d’octubre de 2008

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP a Berga i lectura manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

divendres, 26 de setembre de 2008

El Berguedà mima els bolets

Amb els mercats del bolet a Cal Rosal i Guardiola de Berguedà, els boscos frondosos de verdor i pluges recents, s´espera una bona temporada boletaire, que el programa Caçadors de bolets, encara popularitza més, i la pedagogia que es faci , ajudi a que no es malmetin els nostres boscos. I què millor que aprofitar per provar la gastronomia de la comarca, en la denominada cuina del bolet que organitza el gremi de restauració del Berguedà,amb menús especials amb bolets:
  • cuinadelbolet.jpg
  • Fins a mitjans de novembre
    El Berguedà mima el bolet
    Les intenses precipitacions de la primavera i les pluges recents dels darrers dies n’auguren una bona temporada i és per això que al Berguedà ja fa dies que es freguen les mans. El bolet recupera tota la seva esplendor amb l’arribada de la tardor i es revela com un dels protagonistes de la cuina del moment.

    Plegar-los, tastar-los i, en definitiva, gaudir-los en una de les terres de bolets per excel·lència és tot el què ofereix –que no és poc- les jornades La Cuina del Bolet, protagonitzades per diferents restaurants de la comarca fins a mitjans de novembre.

    23 restaurants de la comarca -Berga, Casserres, Gósol, Bagà,Saldes, Vilada...- s'han adherit a una nova edició de la Cuina del Bolet i fins a mitjans de novembre ofereixen menús especials dedicats als fongs. De propostes n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques, amb àpats que ballen entre els 23 euros del restaurant de l'Hostal Sant Cristòfol de Santa Maria de Merlès, i els 64,20 euros del conegut restaurant Sala de Berga.

    La principal novetat d'enguany són els esmorzars de forquilla que nou d'aquests establiments posaran a disposició dels boletaires que s'acostin al Berguedà a omplir les cistelles. Tota la informació la podeu trobar aquí.

dimarts, 12 d’agost de 2008

Blas Infante com a paradigma de les connexions entre Catalunya i Andalusia



Aquests dies, el fet d´estar a d´altres latituds peninsulars, en concret a terres gaditanes, a Cadis, et permet copsar la visió allunyada de la realitat politico-social catalana. I les disjuntives mediàtiques de la zona, com la Voz de Cadiz, emissores de la zona, etc., bàsicament la conclusió és que el President de la Generalitat davant la més que previsible incompliment de l´infim acord de finançament de l´estatut retallat, davant la necesitat real, el del 30 de stembre del 2005 que garantia un concert econòmic gradual per finançar ara més que mai les innombrables demandes socials en un context de crisi, en Montilla gesticula per no perdre encara més suport popular, ja que ell és el PSOE, i si no ho ha fet fins ara de plantar-se és simplement perquè es deu al PSOE, però té un problema intern davant la pressió del que allà denominen dels "nacionalistes".
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.

dijous, 31 de juliol de 2008

Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim ja confirmada després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.


dimecres, 23 de juliol de 2008

Imatges Aplec Pi de les tres branques


Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyol i francès.

dissabte, 12 de juliol de 2008

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Diumenge 20 de juliol del 2008

A les 11.00, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement

del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba

. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:

. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup

de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.

. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.

. Lectura del poema amb acompanyament musical.

. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.

Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català

. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador

. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador

. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural

. Mallorca: Rosa Calafat, professora

. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal

Jaume I de Fraga.

. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.

- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.

- Llevant de taula:

Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,

samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.

Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a

participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.

. Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.


dijous, 12 de juny de 2008

Els treballadors de Pirelli ens manifestarem el dimarts 17 de juny a Plaça S.Jaume de Barcelona


La notícia sobre la propera manifestació que farem per part dels treballadors/es de Pirelli Neumáticos, SA., amb 1100 obres de plantilla,el proper dimarts 17 de juny a la Plaça Sant Jaume, ja comença a tenir ressó, per exemple a Expansión, el 3cat24.cat, SEUDIGITAL, el Regio7 que per cert, des que fa la secció d´economia el Carles Blaya, no apareix gairebé qualsevol sindicat que no siguí CCOO i UGT. Serà que la independència periodistica es perd per la familiaritat sindical?
Doncs la manifestació , perquè quedi clar la convoca el comitè d´empresa (CCOO, UGT, CGT, USOC) i no només els actualment majoritaris .
Els treballadors de Pirelli ja fa temps que estem cansats d´esperar decisió que de ben segur fa temps te pressa Pirelli a la seu de Milà , a Itàlia, i que va generar malestar quan sindicats majoritaris , van incentiva l acceptació de pitjors condicions laborals, salarials i de descans en darrer conveni, amb esperança d´una fàbrica nova que garantís els llocs de treball. D´això res de res, i no fa massa es va dir que multinacional faria pública decisió, just quan treballadors marxem de vacances, a mitjans juliol, segons torn. Una fàbrica com la de Manresa que compleix les condicions imposades per direcció italiana, de requalificació dels 125.000 metres quadrats edificables, inversió en I+D+I per part d´inovació, conveni de rebaixa de ocndicions laborals, oferir terrenys per part del Govern català, no ha facilitat fer pública resposta italiana.
I ni tan sols per darreres informacions, el director General de Pirelli,Tronchetti, ha rebutjat entrevista amb Conselelr d´Industria, Josep Huguet. I d´aqui a la manifestació a Plaça Sant Jaume, per tal de demanar l´impicació també del propi President José Montilla.
I el malestar per la incertesa, ja vaig manifestar en el seu moment, com molts d´altres, perquè tant CCOO-UGT s´han negat a fer assemblees col.lectives, només a petits grups en poca estona per torns, per no rebre critiques del paper jugat, la por a l´ús partidista i mediàtic fa que molts no hi prendran part de la manifestació de dimarts, i es pot notar en comentaris del bloc de Santi Vidal de CCOO a Pirelli i d´altres hi serem per responsabilitat, malgrat diferir de com s´han fet les coses. Pirelli no només per Manresa, sinó per empreses subcontractades i pes socioeconòmic a la Catalunya central, pot repercutir fortament en l´economia de la zona, depèn del que passi.
I seran presents, per primer cop que recordi, fins i tot els treballadors d´oficines, els quals varen votar favorable darrer conveni, fet que va decantar el si, per un resultat ajustat, que suposa el xantatge de la incertesa, que a priori s´esvairà d´aqui a un mes.
L´augment de l´accidentalitat a fàbrica, la manca d´inversions, les goteres a teulada que directiva europea li obliga a canviar el 2010, ja que és d´Uralita, que generà aquest Reial Decret . Només cal veure el que passa quan plou un xic. Tercermundista per una fàbrica que ocupa a gairebé a 1100 treballadors/es.
Anirem vestits de feina, amb pancarta pel futur de Pirelli, que no durà sigle sindicals , i que pel que tinc entès serà en castellà, ja que l´elaboren CCOO-UGT inicialment, sense emprar català, com comissió de normalització lingüística recomanaria. Espero que el President delComitè, que em consta que és sensible al tema, faci el manifest en nom del comitè que assenyalarà per a passivitat de politics i l´empresa, es faci en català. Cal reconduir situació i el sacrifici de la manifestació unitària sigui pel bé del futur del conjunt dels treballadors/es de Pirelli.

Us passo el darrer comunicat de la CGT a Pirelli sobre el tema, per saber realitat més plural:

COMUNICAT VAGA




La CGT, després de les assemblees on s’han donat les oportunes informacions, ha decidit adherir-se a la proposta de concentració presentada per CCOO i UGT. El suport que donem, és un suport amb recança degut a com s’ha portat tot el procés de convocatòria. Les maneres per a nosaltres no han estat les correctes, perquè des d’un principi hem volgut portar el tema a unes assemblees on podia manifestar-se la veu dels treballadors, però al final han tingut prou convocant grupets de gent en els diferents torns, variant el discurs en cada convocatòria del “perquè de la vaga”(pèrdua de més temps al no fer una assemblea on tothom podia haver dit la seva). La CGT no creu que per a fer accions d’aquesta índole, s’hagin de fer previs sondejos a la plantilla per veure la reacció a la proposta de vaga, el problema és prou important; per tant s’hauria d’haver tractat abans i no ara a corre-cuita com es fa tot en aquesta empresa, demanant als sindicats minoritaris que s’adhereixen a la mateixa per mostrar unitat del Comitè, quan tota la plantilla ja sap des de fa temps que més aviat hi han divergències, a més a més de veure-ho com un rentat de cara per part dels sindicats majoritaris. Els ultimàtums i les amenaces de futurs expedients de regulació que preveuen alguns creiem que no serveixen de res, tant sols cal anar amb la veritat per endavant. La CGT no ha tingut mai covardia sindical com predica cert individu (potser ell si té por de donar respostes de les seves accions), és més creiem que és de responsables afrontar el problema que tenim en aquests moments i fer que el Comitè funcioni conjuntament defensant els interessos del treballadors.
Respecte a la concentració la CGT creu que no hi ha d’haver cap mena de simbologia sindical, hem d’anar com a treballadors de Pirelli. El manifest que es porti ha de ser llegit pel president del Comitè, així com també ha de fer les posteriors declaracions a la premsa com a màxima figura del mateix i si ens rep algú de la Generalitat tenir representació de tots els grups sindicals sempre que siguin membres del Comitè.
La CGT també creu que la concentració davant de la Generalitat ha de ser precedida d’una marxa des del punt d’arribada dels autocars fins a la mateixa Plaça Sant Jaume.
Si volen soroll tindran soroll!

Ens veiem el proper dimarts vestits amb roba de feina.

- WEB CGT PIRELLI

- BLOC CGT PIRELLI

MANRESA, 11 DE JUNY DE 2008 CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL Federació local de Sindicats de ManresaC/ Circumval·lació 77 , 2on. 08240 MANRESA Tel. 93 874 72 60 Fax. 93 874 75 59e-mail: cgt-pirelli@hotmail.com

dilluns, 3 de març de 2008

Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem


Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?

dilluns, 25 de febrer de 2008

Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.

dilluns, 18 de febrer de 2008

Imatges de la Fira de l´Aixada de Manresa. Reptes pel Berguedà

A Manresa(Bages), per uns dies torna a l´època de l´edat mitja, ara que han presentat un mapa històric de com era en aquella època, que cada cop més suscita l´atenció general de la gent, per interès històric, i que en el cas de la Fira de l´Aixada de Manresa, es caracteritza pels vestiments, balls, i sobretot , un munt de parades de comerç de productes. Per fer un tastet, us faig present unes imatges, en l´àlbum de Flickr sobre la Fira de l ´Aixada, que personalment, la zona de vora la Seu, catedral restaurada i amb uns bons retaules, des d´un punt de vista artístic, té el seu encant al capvespre, així com la restaurada plaça major, una fira exitosa, que evoca els temps del trobador que va escriure i viure la seva exitosa poesia al castell de Puig-reig, en Guillem de Berguedà, amb qui tenia conflictes entre d´altres amb el senyor del Castell de Cardona i en Pere de Berga i de tants d´altres trobadors, una vida de pel.lícula, si es portés a terme, que en aquest imaginari de l´edat mitja, de ben segur que no debien faltar els mercats a la vora de fortificacions i ciutats emmurallades, que pretén reproduir la Fira de l´Aixada. Un exemple en positiu de valoritzar el patrimoni i que enlllaça amb la història local, que al Berguedà, també hauriem de saber vendre, dimensionant a la realitat local del ric patrimoni que tenim, no sempre apreciat des d´instàncies locals, per desconeixement, o per ignorància, salvades excepcions, com és el cas de Bagà que es vesteix de l´època i recupera any rere any el rescat de les cent donzelles.
Aquí teniu, clicant, les imatges de la Fira del´Aixada de Manresa:

dijous, 31 de gener de 2008

Subhastes electorals,que venen eleccions.Balanç de les politiques neoliberals del PSOE

El fet d´acostar-se eleccions estatals el proper 9 de març, dona barra lliure neoliberal per prometre encara més eliminar el principal element reequilibrador econòmic, l´estat . I què proposen PP-PSOE? rebaixes fiscals a tort i dret. PSOE amb els 400 euros lineals que tan donen que parlar i el PP prometent rebaixant l´impost de societats, com d´altres, erròniament, enlloc d´acostar-nos a països nòrdics.
Ara, cal preguntar-los: quins serveis públics es retallaran?
estan donant el missatge subliminal que els impostos sobren? o directament que l´estat ha de desaparèixer, i que la gent es faci una mútua privada de salut i que les famílies vagin a escoles concertades i hospitals privats pel col.lapse migratori dels serveis públics, al tenir ja 7.500.000 targetes sanitàries? És una greu irresponsabilitat, "regalar" 5000 milions d´euros,sense distingir a rics i pobres, no afectant a autònoms, l´equivalent a una quarta part de l´espoli fiscal català a tothom que pagui IRPF, enlloc de reforçar l´estat del benestar. Amb Solbes d´Economia, que diu resistir-s´hi, ja un no es sorprèn de res. I aquesta dreta camuflada del PSOE beneeix el 2007 retallades salarials amb l´Acord Interconfederal de negoaciació col.lectiva que afecta a convenis , imposant un 2% d´augment salarial, quan l´INE ja anuncia un proper 4,4% d´IPC,i farà que l´IPC català encara sigui més greu i per tant els "socialistes" amb la benedicció de CCOO-UGT-CEPYME-CEOE que els treballadors perdin un 54,5% de poder adquisitiu de l´increment salarial.
I el tribunal de la competència, consolidant els grans loobies de distribució que incrementen el preu dels productes des que es cultiven al camp fins que arriba als comerços. Ies fan dir d´esquerres. Podriem parlar del cas dels sindicalistes Candido i Morala, beneit per PSOE i IU en la "seva democràcia". O la il.legalització de partits politics. O les retallades de drets a l´estatut de l´autònom. O en contra del traspàs de l´Inspecció de Treball, que és inclòs a l´estatut. No els interessa un Marc català de relacions laborals. Perquè afavoreix la congelació salarial, i essent dels salaris més baixo de la Unió Europea.-
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.

- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.

- Les pensions són de les més baixes d´Europa.

- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)

- L´estat europeu amb major precarietat laboral.

- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.

- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.

- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.

- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?

- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.

- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.

- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)

- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.

- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.

- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.

- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.

- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.

- Dèficit per compte corrent dels majors del món.

- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions

- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.

- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.

- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa

- A la cua d´Europa en matèria de innovació.

- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.

- A la cua de la UE en atenció al pacient.

- Encapçala a Europa en nous casos de sida.

- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.

- L´estat espanyol, a la cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i FP superior.

- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (UB), entre les primeres 200.

- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.

- A la cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.

- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.

- A la cua dels estats rics en protecció del medi ambient.

- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.

- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.

- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.

- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.

- Ocupa el lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.

- A la cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.

- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.

- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).

- Lideratge europeu en avortaments

- Espanya a la cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans

- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050

- L´estat on més divorcis es produeixen de l'UE.

- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.

- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.

- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.

- L´estat amb més bars per metre quadrat d´Europa.

- L´estat de l'UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.

- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.

- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.

- Lideratge europeu en immigració il·legal.

- Lideratge europeu en pirateria.

- Espanya a la cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.

- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.

- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.

- Lideratge europeu en blanqueig de diner.

- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..

- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de cirugías estètiques.

- L´estat a la cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals

El que la ciutadania conscient, caldria és revoltar-se davant una subhasta pública, que passarà el mateix que va passar quan el PSOE va guanyar les darreres eleccions estatals: la primera mesura, eliminar del seu web el programa electoral, i això ho diu tot. Perquè el PSOE, que se les veu coll avall electoralment, i s ha de veure, té unes quantes pedres a la sabata: connivència al no eliminar la tortura com denuncia Amnistia Internacional, afavorir les grans fortunes amb la rebaixa del 20% al 18%, i creixent les SICAV de els gran fortunes, negant la devolució completa dels papers catalans dipositats a Salamanca, afavorint la investigació militar i venda d´armes a països en conflicte, enfotent-se´n del caos farroviari, amb promeses de TGV, que va col.lapsar inclús FGC, tot per córrer a fer inauguració abans de fi d´any afectant zona metropolitana, pactant amb oligarquia financera catalana una OPA a Endesa per part de Gas Natural a canvi que aquests pressionessin Artur Mas per carregar-se l´estatut sencer. Època de boicots de productes catalans, quan el aercat no és Espanya, és el món. Alguns encara no ho entenen.
A l´hora de la veritat , ja es va veure, el Pizarro de torn amb allò de "antes alemana que catalana" i el resultat és conegut, com el tracte d´Artur Mas amb l´oligarquia va fer efectiu i obedientment ho formalitzà tot solet a la Moncloa, amb foto posterior amb l´ultracatòlic Duran lleida inclòs , que va a actes en contra de l´avortament i es rodeja d´assessors de la FAES i l´Opus Dei, esdevenint a sobre com a candidat a Ministro d´Economia... ja podem tremolar si fos així perquè totes les politiques neoliberals i de reformes laborals han estat apadrinades pel looby econòmic de CIU i més d´un despatx català amb seu a Madrid. I diuen ser catalanistes, progressistes?
Després del 9 de març, o CyU es trenca, o la cursa per emular cambó amb la Lliga regionalista només acaba de començar. I a sobre l´embarassada i candidata Carme Chacon pel PSC, que ahir amb la Mònica Terribas, xuleta a la mà inclosa,no en teu prou a fer d´escudera de Zapatero com a candidata, no té la vergonya de reconeixer que els preus dels pisos estan pels núvols sense que ella hagi pres mesures reals a part de vendre fum.
Si tant posada està que porti al miting central amb Zapatero el Jose Bono, o digui si trenca amb el PSOE i fa un grup parlamentari propi. Si no és així, és regalar diputats gratis total al PSOE per continuar espoliant , sense balances fiscals, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.
El panorama és desolador hi ha un cert desencís general després del fracàs estatutari, però més enllà del resultat del 9 de març, crec detectar una mala llet acumulada a la població catalana, que pot fer donar un gir social i polític evident. I com més xerri PP-PSOE en la seva cursa de lluir nacionalisme espanyol, es pot tombar la situació. El perill és el desencís, que hauria de transformar-se en revolta electoral. Veurem si Maragall es presenta i crea d´un cop un socialisme íntegrament català amb el Partit Català d´Europa, que donaria uns quants maldecaps a Montilla.
I la Plataforma pel Dret de Decidir, preparar urnes el 9 de març perquè el vector nacional, electoralment, també pesi i posi en evidència els greuges socials i nacionals, però per sobre de tot la voluntat d´obrir des de la societat un camí cap a la llibertat.