En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics.
El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut) i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.
I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.
Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.
El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada