Aquests dies, el fet d´estar a d´altres latituds peninsulars, en concret a terres gaditanes, a Cadis, et permet copsar la visió allunyada de la realitat politico-social catalana. I les disjuntives mediàtiques de la zona, com la Voz de Cadiz, emissores de la zona, etc., bàsicament la conclusió és que el President de la Generalitat davant la més que previsible incompliment de l´infim acord de finançament de l´estatut retallat, davant la necesitat real, el del 30 de stembre del 2005 que garantia un concert econòmic gradual per finançar ara més que mai les innombrables demandes socials en un context de crisi, en Montilla gesticula per no perdre encara més suport popular, ja que ell és el PSOE, i si no ho ha fet fins ara de plantar-se és simplement perquè es deu al PSOE, però té un problema intern davant la pressió del que allà denominen dels "nacionalistes".
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada